CYCLES & FISH (Babel)

Després de més de dos anys de patiment bucal, avui matí he baixat a Ciutat perquè li llevassin definitivament al meu fill Miquel l'aparell d'ortodòncia, els coneguts "braquets", un dels instruments de tortura amb finalitats estètiques posats de moda en el segle XX, com les sabates de tacó alt o la depilació amb cera. Com que em quedaven dues horetes d'esplai per davant i ja havia berenat de tè amb llet i Special K (una combinació només apta pels entrenats), he decidit fer una passejadeta de voyeur i comprador potencial per la zona de Sant Miquel i el Mercat de l'Olivar. Cansat de veure aparadors de sabates de dona rebaixades (i desconeixent el número de peuet de na Laura, per la qual havia localitzat unes delicioses  albarques menorquines), me n'he recordat de la recomanació que ens havia fet en Pep sobre la llibreria La Biblioteca de Babel, al carrer Arabí, dalt de sa Costa de Sa Pols (segurament batiada a les noves guies de Palma governada pels peperos makineros com a Cuesta del Polvo). Plantat allà davant a les 9'30 del matí no hi he vislumbrat una ànima dedins, encara que l'ambient que es desprenia pel portal m'hi ha fet entrar. Passejar entre llibres seria molt millor que fer-ho mirant aparadors de sabates i vestits de Desigual que són tots iguals.

La Babel supòs que rep aquest nom del conte homònim de Borges, en el qual la referència central és una biblioteca que existeix des de l'eternitat i que respon a uns certs axiomes tant d'estructura com de contingut, ítems que fan que guardi als seus anaquels un nombre limitat, però quasi tendent a l'infinit, de llibres, metàfora del nostre Univers extensíssim i a la vegada autocontingut, cosa que diu molt de la intuició cosmològica de l'argentí.

Música ambiental i soroll de botelles al fons, al quartet dels trastos, m'aventur entre les prestatgeries de les novetats editorials emmarcat per un disseny com a de casa de hobbit bibliòfil. Em crida l'atenció la nova novel·la de John Irving, l'autor entre d'altres de "Les normes de la casa de la sidra" , la qual, a la banda que l'envolta, promet:  "su novela más osada y comprometida, sexualmente transgresiva y emotiva", "una comedia sexual con tripas  y corazón". Agaf un llibret amb una antologia d'articles de no sé quin periodista i produesc una minicatàstrofe en aquell desafiament de la segona llei de la termodinàmica que en són els llibres endreçats com a castells de cartes: a la biblioteca de Babel he ensorronat una petita torre com un gelós déu bíblic.

Seguesc  burinant i devora els peus em trop amb les primeres botelles de vi. El bon gust d'aquesta llibreria fa que combini el paper escrit amb el fruit de la terra en forma d'una selecció de vins de petita bodega. Declaren la seva intenció d'educar la sensibilidad des de dos fronts plenament compatibles i solapables, el llibre i el vi ("el bon gust és la festa de la intel·ligència", Wiesenthal).

Em crida l'atenció, per l'envoltori, un verdejo de Rueda amb una atrevida i fresca etiqueta titolada "Bicicletas y peces", a preu assequible i del qual me'n pos una botella sota l'axil·la.

Deix els llibres i seguesc cercant els petits tresors amagats entre els volums, com els místics que cercaven dins la Biblioteca de Borges el llibre que contenia tots els misteris del món. Finalment em decidesc per un Libalis blanc de Martierra que em sorprèn per la seva botella decorada amb un dibuix d'historieta, on un big bang inicial desborda tota una petita humanitat vestida i gaudint de la vida quotidiana, i per la seva inusual combinació de rems (moscatell de gra petit, viura i malvasia).

Com a vi negre trop un ribera, aprop de la prestatgeria dels còmics, que es diu Milú, com el ca de Tintin, i per això, i no per altra cosa, el seleccion (Quinta  Milú).

Finalment, en passar per caixa, torn fer enrera i pos dins la compra "Personas como yo" d'Irving. Tot no arriba a 40 €; no és pagat pel delit que m'espera.

La Biblioteca compta també amb una barra de bar, on es pot probar el caldo per copes i on la cambrera em comenta que la cervesa Sullerica és molt demanada;  una terrassa que dóna al carrer i un petit pati fresc interior. També s'hi celebren concerts, conferències i col·loquis.

És hora de tornar a rescatar el meu fill de les mans de l'ortodoncista, però de camí em trop oberta una altra tenda de vins, Vinus & Brindis, un celler urbà, com ells mateixos es qualifiquen. Li deman al propietari que em sorprengui amb alguna novetat exitosa de la temporada. Me'n recomana tres o quatre i em qued amb dos: un Barcolobo Vendimia 2009 (Castilla y León - Finca La Rinconada), que sembla una trabucada d'un ribera amb un 20% de syrah; i el seu preferit de l'any, un navarrès, el Monastir, multivarietal d'autor compost per suc d'ull de llebre, cabernet sauvignon i merlot.

No hi ha hagut temps per anar a berenar a l'Olivar. Malgrat això, les dues hores passades entre llibres i vins, peixos i bicicletes, han estat de lo més assossegat de les vacances de l'estiu. Avui vespre tocarà encetar el relat d'Irving i començar a llegir els aromes i sabors d'algun dels vins trobats. Potser el Libalis?

Us deix amb un sonet de Jorge Luis Borges:

¿En qué reino, en qué siglo, bajo qué silenciosa
conjunción de los astros, en qué secreto día
que el mármol no ha salvado, surgió la valerosa
y singular idea de inventar la alegría?
Con otoños de oro la inventaron. El vino
fluye rojo a lo largo de las generaciones
como el río del tiempo y en el arduo camino
nos prodiga su música, su fuego y sus leones.
En la noche del júbilo o en la jornada adversa
exalta la alegría o mitiga el espanto
y el ditirambo nuevo que este día le canto
otrora lo cantaron el árabe y el persa.
Vino, enséñame el arte de ver mi propia historia
como si ésta ya fuera ceniza en la memoria.

(Soneto del vino, JL Borges)

Ramon Colom Guasp