Una hamburguesa sense pates

Ens trobam al paleolític d'una nova civilització, només acabam de traspassar la frontera cap al "Món feliç" de Huxley, cap a la postcontemporaneïtat, ens trobam a l'inici d'un gran salt en l'evolució de la humanitat, i no ens meravellam o ho feim poc, i, fins i tot, alienats per les nostres pors i tabús religiosos i culturals, alguns rebutgen les innovacions que rompen els límits entre allò natural i la creació humana. Supòs que els nostres avantpassats degueren sentir els mateixos temors atàvics davant els fets dels intrèpids que dominaren per primera vegada el foc, que obtingueren les primeres plantes cultivades engendrant llavors amb aigua i terra fèrtil, que es llançaren en fràgils vaixells contra les ones per a descobrir nous continents...

Els nostres científics, (astrofísics, enginyers, biotecnòlegs, genetistes, neurobiòlegs...) són ara els pioners que actuen com a demiurgs de la nova civilització que serà el fruit del salt evolutiu que suposarà la fusió de l'homo sapiens amb la tecnologia per ell creada, una nova espècie més robusta, més longeva i molt més intel·ligent que serà capaç de viatjar a les estrelles utilitzant tota la seva energia per a desplaçar-se a través de forats de cuc per l'espai-temps.

Ens trobam als inicis i els fets demostren que les propostes poden ser plausibles: els òrgans es podran regenerar o substituir-se per peces robòtiques; els cervells es mantendran vius prescindint del cos humà original i multiplicaran exponencialment les seves possibilitats en combinació amb la intel·ligència artificial; els artificis nanotecnològics circularan pels nostros cossos en creuada constant contra virus i bacteris...I sabem, almanco teòricament, com podríem volars als estels.  I així podríem seguir en la majoria dels camps de la ciència; n'estam a l'aubada.

Està clar que l'Homo heidelbergensis es degué cremar de segon grau mentre intentava transportar el foc que li havien enviat els déus, o pot ser incendià mitja selva africana escampant les cendres després d'una torrada de mastodonte; com no, la tecnologia atòmica va donar lloc a les bombes holocaustiques d'Hiroshima i Nagasaki o a les tragèdies de Txernòbil i Fukushima;  les novetats comporten danys colaterals que l'espècie humana a vegades no ha sabut, però ha d'aprendre a controlar. Malgrat aquests, la curiositat, la exploració i la suma de sabers i coneixements són, juntament amb la creació artística, el llenguatge verbal i el pensament matemàtic, els trets més característics d'aquest animal anomenat "homo", intrínsecs a la nostra espècie i premiats evolutivament.

Idò amb tot això, pot ser saturats amb tot això, no ens meravellam davant dels meravellosos sabers i descobriments que ens desperten cada dia, o no som capaços d'intentar saber-ne més, pot ser per apatia o pot ser per acollonament davant de l'abisme. I molts aquests dies han dit: aaaaagh, quin oi! jo ni la tastaria a aquesta hamburguesa.

Jo sí la vull provar, acompanyada de ketxup transgènic i servida per un cambrer robòtic.

Ramon Colom Guasp