La d'ahir
va ser la concentració humana més gran i carregada de seny i raó a la que he
pogut assistir. Vaig arribar mitja hora després de l'inici, em vaig passar vint
minuts veient passar riuades de gent de color verd devora una petita banda que
tocava "Y a quién le importa" d'Alaska, em vaig enganxar amb quatre
sullerics més, aturàrem als Instituts a pixar, menjar i beure, i seguia passant
gent ocupant els dos carrils i ballant al so de les batucades, varen desfilar
dues estelades i vaig pronosticar la foto de El Mundo de la portada d'avui -no
em vaig equivocar-, ens reincorporàrem a la meitat i abandonàrem a Ses
Tortugues perquè ja no es podia avançar més. El tsunami verd, pacífic, unitari
en els crits de dimissió i sense banderes de partits ni sindicats, s'escampà
després per tota Ciutat, la qual semblava ser la seu dels grünnen alemanys en
versió pagesa. Els anomenats pancatalanistes foren cent vegades mil i arribats
de tots els racons de l'illa. Davall la camiseta verda n'hi havia de tot color,
religió i espècie -fins i tot passejaven cans i cocodrils de plàstic-. Les
musulmanes -catalanistes a més no poder- portaven el vel de color verd; els
padrins i padrines enarbolaven gaiatos i conduïen cadires de rodes; els nins i
nines portaven globus i primer cantaven i ballaven i més tard demanaven als
seus pares per partir de cansats que estaven; alguna "gente bien" del
Passeig Mallorca i de Jaume III saludava des de finestres i balcons decorats
amb draps i tovalloles verdes; el "Barón rojo" tenyí la seva avioneta
de verd i quatribarrada; i així... (Fins i tot es rumoreja que hi assistí
l'esposa del President, en aprofitar que el seu marit devia ser per les
Bermudes a veure si se llevava el color groc de la pell i no li arribaven els vítores,
només a mig recorregut perquè està a mitja jornada i només pot impartir anglès,
la pobra). Mentre els matemàtics, acusats pel Govern de formar part de la
causa, aguantaren quasi tres hores comptant cent, dues-centes, tres-centes...
Fins a mil.
Bauzà i
els seus acòlits no ho varen poder organitzar millor. Una festa per anunciar no
la seva dimissió, sinó la pèrdua de la majoria social i de la majoria absoluta
a les properes eleccions al Parlament. Una moguda "inimaginable", com
deia avui Matías Vallés, en aquesta Mallorca del passa tu i del ja ho veurem,
on sempre ha costat mobilitzar quatre moixos fins i tot quan ens han compixat
les sabates. Són uns grans promotors -no oblidem tot el que promocionarem
perquè la Gürtel i N'Urdangarín fessin feina i doblers- i s'ho han currat bé a
base de mentides, provocacions i mesquindats durant tres setmanes. Els mestres,
criminals que adoctrinen, terroristes que disparen eslógans i lluiten amb les
paraules, els han ajudat, que per això tenen pedagogia, aportant els seus sous
a la causa, desmuntant les falsetats i convencent a les famílies d'assistir a
la macrofesta. La majoria silenciosa acompanyà i quedà a ca seva amb la
camiseta blava posada o amb la vermella del Mallorca, asustats davant les
amenaces i les imposicions de la minoria cridanera i rotja, o potser de por de
no caure dins del "charco" del collonut Delgado. També els 90.000
confusos que hi anaren pensant que eren les rebaixes del Leroy Merlin:
"venga con camiseta verde y le regalamos un taladro Bosch Esponja". I
no ens oblidem de la concentració de militants de Terra Lliure i proetarres que
es produí a la Plaça San Jaime de Barcelona.
Rajoy i
la història, malgrat IB3 i el Telediario de la 1 -la notícia de la macrofesta
sortí en 28è lloc-, tendràn un deute enorme amb Bauzà i companyia (garriguer,
bunyolí, venedora de pisos, el der Beti, el dels ous del cérvol...). Ho ha
aconseguit, mobilitzar a més de 100.000 illencs, Cañellas i Matas només en
tragueren 50.000 com a molt al carrer i també s'hi esforçaren. Fins i tot se
sentiren moltes veus que deien que, de seguir així, amb l'espanyolització vull
dir, valia més prendre la Via. Bauzà potser ens ha mostrat el camí.
Avui
Montoro ha premiat els nostres insignes governants, el virrei i la seva cort, amb una important reducció de l'aportació de l'estat a
les Balears sobre el projecte de pressuposts generals. Això significarà noves retallades en sanitat, en educació trilingüe i en tot allò que ha de menester el poble. Supòs que la majoria
silenciosa se'n deu haver posat molt contenta. O a més de silenciosa, també és
cega i sorda?
Ramon
Colom Guasp
