CYCLES & FISH (Babel)

Després de més de dos anys de patiment bucal, avui matí he baixat a Ciutat perquè li llevassin definitivament al meu fill Miquel l'aparell d'ortodòncia, els coneguts "braquets", un dels instruments de tortura amb finalitats estètiques posats de moda en el segle XX, com les sabates de tacó alt o la depilació amb cera. Com que em quedaven dues horetes d'esplai per davant i ja havia berenat de tè amb llet i Special K (una combinació només apta pels entrenats), he decidit fer una passejadeta de voyeur i comprador potencial per la zona de Sant Miquel i el Mercat de l'Olivar. Cansat de veure aparadors de sabates de dona rebaixades (i desconeixent el número de peuet de na Laura, per la qual havia localitzat unes delicioses  albarques menorquines), me n'he recordat de la recomanació que ens havia fet en Pep sobre la llibreria La Biblioteca de Babel, al carrer Arabí, dalt de sa Costa de Sa Pols (segurament batiada a les noves guies de Palma governada pels peperos makineros com a Cuesta del Polvo). Plantat allà davant a les 9'30 del matí no hi he vislumbrat una ànima dedins, encara que l'ambient que es desprenia pel portal m'hi ha fet entrar. Passejar entre llibres seria molt millor que fer-ho mirant aparadors de sabates i vestits de Desigual que són tots iguals.

La Babel supòs que rep aquest nom del conte homònim de Borges, en el qual la referència central és una biblioteca que existeix des de l'eternitat i que respon a uns certs axiomes tant d'estructura com de contingut, ítems que fan que guardi als seus anaquels un nombre limitat, però quasi tendent a l'infinit, de llibres, metàfora del nostre Univers extensíssim i a la vegada autocontingut, cosa que diu molt de la intuició cosmològica de l'argentí.

Música ambiental i soroll de botelles al fons, al quartet dels trastos, m'aventur entre les prestatgeries de les novetats editorials emmarcat per un disseny com a de casa de hobbit bibliòfil. Em crida l'atenció la nova novel·la de John Irving, l'autor entre d'altres de "Les normes de la casa de la sidra" , la qual, a la banda que l'envolta, promet:  "su novela más osada y comprometida, sexualmente transgresiva y emotiva", "una comedia sexual con tripas  y corazón". Agaf un llibret amb una antologia d'articles de no sé quin periodista i produesc una minicatàstrofe en aquell desafiament de la segona llei de la termodinàmica que en són els llibres endreçats com a castells de cartes: a la biblioteca de Babel he ensorronat una petita torre com un gelós déu bíblic.

Seguesc  burinant i devora els peus em trop amb les primeres botelles de vi. El bon gust d'aquesta llibreria fa que combini el paper escrit amb el fruit de la terra en forma d'una selecció de vins de petita bodega. Declaren la seva intenció d'educar la sensibilidad des de dos fronts plenament compatibles i solapables, el llibre i el vi ("el bon gust és la festa de la intel·ligència", Wiesenthal).

Em crida l'atenció, per l'envoltori, un verdejo de Rueda amb una atrevida i fresca etiqueta titolada "Bicicletas y peces", a preu assequible i del qual me'n pos una botella sota l'axil·la.

Deix els llibres i seguesc cercant els petits tresors amagats entre els volums, com els místics que cercaven dins la Biblioteca de Borges el llibre que contenia tots els misteris del món. Finalment em decidesc per un Libalis blanc de Martierra que em sorprèn per la seva botella decorada amb un dibuix d'historieta, on un big bang inicial desborda tota una petita humanitat vestida i gaudint de la vida quotidiana, i per la seva inusual combinació de rems (moscatell de gra petit, viura i malvasia).

Com a vi negre trop un ribera, aprop de la prestatgeria dels còmics, que es diu Milú, com el ca de Tintin, i per això, i no per altra cosa, el seleccion (Quinta  Milú).

Finalment, en passar per caixa, torn fer enrera i pos dins la compra "Personas como yo" d'Irving. Tot no arriba a 40 €; no és pagat pel delit que m'espera.

La Biblioteca compta també amb una barra de bar, on es pot probar el caldo per copes i on la cambrera em comenta que la cervesa Sullerica és molt demanada;  una terrassa que dóna al carrer i un petit pati fresc interior. També s'hi celebren concerts, conferències i col·loquis.

És hora de tornar a rescatar el meu fill de les mans de l'ortodoncista, però de camí em trop oberta una altra tenda de vins, Vinus & Brindis, un celler urbà, com ells mateixos es qualifiquen. Li deman al propietari que em sorprengui amb alguna novetat exitosa de la temporada. Me'n recomana tres o quatre i em qued amb dos: un Barcolobo Vendimia 2009 (Castilla y León - Finca La Rinconada), que sembla una trabucada d'un ribera amb un 20% de syrah; i el seu preferit de l'any, un navarrès, el Monastir, multivarietal d'autor compost per suc d'ull de llebre, cabernet sauvignon i merlot.

No hi ha hagut temps per anar a berenar a l'Olivar. Malgrat això, les dues hores passades entre llibres i vins, peixos i bicicletes, han estat de lo més assossegat de les vacances de l'estiu. Avui vespre tocarà encetar el relat d'Irving i començar a llegir els aromes i sabors d'algun dels vins trobats. Potser el Libalis?

Us deix amb un sonet de Jorge Luis Borges:

¿En qué reino, en qué siglo, bajo qué silenciosa
conjunción de los astros, en qué secreto día
que el mármol no ha salvado, surgió la valerosa
y singular idea de inventar la alegría?
Con otoños de oro la inventaron. El vino
fluye rojo a lo largo de las generaciones
como el río del tiempo y en el arduo camino
nos prodiga su música, su fuego y sus leones.
En la noche del júbilo o en la jornada adversa
exalta la alegría o mitiga el espanto
y el ditirambo nuevo que este día le canto
otrora lo cantaron el árabe y el persa.
Vino, enséñame el arte de ver mi propia historia
como si ésta ya fuera ceniza en la memoria.

(Soneto del vino, JL Borges)

Ramon Colom Guasp

LA SUTILITAT ARTÍSTICA DE GIRBENT TORNA A L'HORRACH MOYÀ

Segueix oberta la exposició del solleric Pep Girbent a la galeria Horrach-Moyà de Ciutat. Aquesta és la petita crònica que vaig escriure fa uns mesos sobre l'exposició i la seva inauguració:

Pep Girbent, ja ben entrat fa un temps dins la maduresa artística, ja no és un pintor d'obres, sinó un artista de gran qualitat tècnica que, a més, relata i juga amb les diverses cares del que anomenam "realitat". I ho culmina aquest cop amb l'exposició de la nova obra a la sala Horrach-Moyà de Ciutat (8 de juny-24 agost) sota el títol "Hotel + Los espejos", i de la qual el passat dissabte migdia va tenir lloc la inauguració amb la presència d'altres artistes, familiars i amics del pintor.

L'Hotel és l'escenari de l'obra, un escenari "fictici", eteri, clàssic, una escala de grisos que acaba amb una explossió asiàtica de llum i color i que desvela la mentira amagada des del principi del relat. Un relat que ens acompanya des del principi de la mostra i que explora l'anomenat per Kant "parergon": el que afecta l'obra i coopera amb ella des de fora, des dels seus marges. Els textos s'adjunten a cadascuna de les pintures i s'interralacionen amb elles, de manera que actuen com a diferents miralls, a més dels que protagonitzen els quadres, i ens donen diversos punts de vista, descripcions a vegades contradictòries, històries que no es veuen a les imatges i de les quals l'artista en pot entrar i sortir amb totes les seves llicències.

Girbent ajunta pintura, cinematografia, literatura i filosofia en una obra de gran sutilitat on cada espectador pot escollir el seu nivell d'aprofundiment dins l'obra. Una temptació, com per no acostars'hi a visitar-la.

Ramon Colom Guasp

 

Una hamburguesa sense pates

Ens trobam al paleolític d'una nova civilització, només acabam de traspassar la frontera cap al "Món feliç" de Huxley, cap a la postcontemporaneïtat, ens trobam a l'inici d'un gran salt en l'evolució de la humanitat, i no ens meravellam o ho feim poc, i, fins i tot, alienats per les nostres pors i tabús religiosos i culturals, alguns rebutgen les innovacions que rompen els límits entre allò natural i la creació humana. Supòs que els nostres avantpassats degueren sentir els mateixos temors atàvics davant els fets dels intrèpids que dominaren per primera vegada el foc, que obtingueren les primeres plantes cultivades engendrant llavors amb aigua i terra fèrtil, que es llançaren en fràgils vaixells contra les ones per a descobrir nous continents...

Els nostres científics, (astrofísics, enginyers, biotecnòlegs, genetistes, neurobiòlegs...) són ara els pioners que actuen com a demiurgs de la nova civilització que serà el fruit del salt evolutiu que suposarà la fusió de l'homo sapiens amb la tecnologia per ell creada, una nova espècie més robusta, més longeva i molt més intel·ligent que serà capaç de viatjar a les estrelles utilitzant tota la seva energia per a desplaçar-se a través de forats de cuc per l'espai-temps.

Ens trobam als inicis i els fets demostren que les propostes poden ser plausibles: els òrgans es podran regenerar o substituir-se per peces robòtiques; els cervells es mantendran vius prescindint del cos humà original i multiplicaran exponencialment les seves possibilitats en combinació amb la intel·ligència artificial; els artificis nanotecnològics circularan pels nostros cossos en creuada constant contra virus i bacteris...I sabem, almanco teòricament, com podríem volars als estels.  I així podríem seguir en la majoria dels camps de la ciència; n'estam a l'aubada.

Està clar que l'Homo heidelbergensis es degué cremar de segon grau mentre intentava transportar el foc que li havien enviat els déus, o pot ser incendià mitja selva africana escampant les cendres després d'una torrada de mastodonte; com no, la tecnologia atòmica va donar lloc a les bombes holocaustiques d'Hiroshima i Nagasaki o a les tragèdies de Txernòbil i Fukushima;  les novetats comporten danys colaterals que l'espècie humana a vegades no ha sabut, però ha d'aprendre a controlar. Malgrat aquests, la curiositat, la exploració i la suma de sabers i coneixements són, juntament amb la creació artística, el llenguatge verbal i el pensament matemàtic, els trets més característics d'aquest animal anomenat "homo", intrínsecs a la nostra espècie i premiats evolutivament.

Idò amb tot això, pot ser saturats amb tot això, no ens meravellam davant dels meravellosos sabers i descobriments que ens desperten cada dia, o no som capaços d'intentar saber-ne més, pot ser per apatia o pot ser per acollonament davant de l'abisme. I molts aquests dies han dit: aaaaagh, quin oi! jo ni la tastaria a aquesta hamburguesa.

Jo sí la vull provar, acompanyada de ketxup transgènic i servida per un cambrer robòtic.

Ramon Colom Guasp